Ets a: Portada > Notícies EL REFUGI ANTIAERI D...

Notícies

EL REFUGI ANTIAERI DEL CARRER SANT JAUME


ELS REFUGIS ANTIAERIS A CASTELLVELL DEL CAMP DURANT LA GUERRA CIVIL. EL REFUGI DEL CARRER DE SANT JAUME

 

Els refugis per tal de protegir la població dels atacs que va patir durant el període 1937-1939 per part de l’aviació feixista –primer italiana i després alemanya– són una constant a tot Catalunya. A Castellvell del Camp en tenim constància de tres, dos dels quals van utilitzar-se plenament al llarg fonamentalment de 1938. El tercer, localitzat al camí de la Cabanya, només te una entrada incipient i no es pot considerar com a tal.

Judit Pujadó i Puigdomènech, al seu llibre Contra l'oblit. Els refugis antiaeris poble a poble (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, pàgina 167), tot fent referència al Baix Camp, parla de dues situacions semblants a la de Castellvell. A les Borges del Camp es varen fer tres refugis, en la construcció dels quals va participar tot el poble –incloses les dones–, i quan es va acabar la guerra es van paredar les portes i els forats de ventilació, però no es van enderrocar. El cas de Montbrió del Camp és també similar al de Castellvell, ja que unes obres de remodelació de la Plaça de la Vila el van posar al descobert

Curiosament, en el mateix llibre, quan es parla de Castellvell es diu el següent:

«A Castellvell del Camp, segons informa el seu alcalde, es van construir tres refugis ubicats als carrers Pompeu Fabra, Sant Josep i al camí de la Cabanya. Tots tres estan actualment destruïts.»

La memòria històrica dels habitants de Castellvell que van viure la guerra i que actualment són vius, o bé que l’han transmesa als fills en el cas dels que ja no hi són, recorda amb claredat l’entrada dels dos refugis que van estar en funcionament des d’abril de 1938. Al primer s’hi accedia per la Plaça prop del començament del carrer Major i seguia pel que actualment és carrer de Sant Josep, Hi ha constància d’un altre accés a la Font Nova on actualment hi ha la tenda de queviures del Sindicat. Habitualment els refugis es construïen amb dues portes d’entrada, per si una bomba n’enderrocava una.

Malauradament, durant les obres a la plaça de l’Ajuntament, no es va poder accedir al refugi que estava situat en aquell indret, però sí que es va fer el possible per a localitzar l’entrada al refugi del carrer de Sant Jaume, que aparegué davant del número 7.

A Castellvell, ja el mes de novembre de 1937 es van donar instruccions a la població:

«És criteri unànime d’aquet Consell que es manifesti als senyors Mestres de les Escoles d’aquet poble que el dia que se sentin senyals d’alarma a la ciutat de Reus per temor de bombardeig, trobant-se aquesta a tant curta distància, en precaució de lo que pugui succeir, es facin sortir els nens de les escoles per guardar-los les seves famílies.»

Un pas més en la prevenció per part de les Juntes de Defensa Passiva i del Consell Municipal es produeix el 12 de març de 1938:

«És criteri unànime d’aquet consell començar tot seguit els treballs dels refugis, i amb aquesta finalitat s’encarrega l’Alcalde de fer gestions convenients prop del President de la Junta de Defensa Passiva de Reus perquè ens proporcioni el personal tècnic per aquet afer.»

El 26 de març de 1938:

«La Presidència dóna extenses explicacions de les gestions efectuades prop de la Defensa Passiva de Reus, per l’assumpte dels refugis d’aquesta població, que demà a les tres de la tarda vindrà l’arquitecte Simó de Reus.»

Tot i que Castellvell no forma part dels mes de cent quaranta municipis catalans bombardejats, la proximitat de Reus i l’onada intensa de bombardejos sobre Barcelona que es va produir entre el 16 i el 18 de març de 1938 en que van morir al voltant de 700 persones i milers van perdre la casa, fan que es prengui seriosament la necessitat de construir refugis antiaeris a Castellvell. Cal dir que algunes cases del municipi van adaptar els seus soterranis com a refugi particular

El 9 d’abril de 1938:

«El conseller Antoni Sansó dona extenses explicacions dels treballs que es fan amb la construcció dels refugis. S’acorda de fer una crida invitant a tots els forasters residents accidentalment en aquet poble, per si voluntàriament volen contribuir, amb jornals o metàl·lic en aquet afer.»

Es de suposar que el 27 d’agost de 1938 ja havien conclòs les obres, atès que les actes municipals hi fan referència:

«Extenses explicacions dels treballs i despeses invertits en la construcció dels refugis. S’acorda que el Conseller Antoni Sansó, l’Agutzil i el Secretari, facin un recompte dels jornals invertits, i la família que no porti treballats o pagats dos jornals per individuo, siguin invitats per pregó a posar-se al corrent de pago. Que així mateix s’invita als forasters, que transitòriament habitan en aquet poble, per si volen contribuir voluntàriament a les expressades despeses.»

El passat 19 de juny es trobà l’accés al refugi pel carrer de Sant Jaume, al qual es pot baixar per mitjà d’unes escales que condueixen a la galeria que passa per sota les cases (aleshores patis) –en línia recta– uns quaranta metres, fins arribar a un forat de ventilació que situem a l’alçada del núm. 11 del carrer de Pompeu Fabra. Posteriorment, transcorre en diagonal durant uns trenta-cinc metres fins arribar –segurament– a l’alçada de les antigues escoles, on hi havia la segona entrada.

El primer tram té coberta de volta i les parets són de maons, però no així el segon, on hi ha només una galeria sense volta obrada.

Davant la necessitat de fer transitable el carrer i l’accés dels veïns, es procedí a col·locar un registre que permet l’entrada a la galeria, per bé que resta pendent la seva consolidació i la localització de la segona entrada a nivell de superfície

S’adjunten fotografies de tot el recorregut de la galeria

Bibliografia

- Actes municipals de l’Ajuntament de Castellvell del Camp, anys 1937 i 1938.

- Miquel Serra i Gras, Bombes feixistes sobre Reus, Reus: edició de l'autor, 1995.

- Santiago & Elisenda Albertí, Perill de bombardeig!. Barcelona sota les bombes (1936-1939), Barcelona: Albertí editor, 2004.

- Ezequiel Gort & Salvador Palomar, Viure sota les bombes. Els bombardeigs a Reus, 1937-1939, Reus: Arxiu Municipal, 2010.

- Judit Pujadó i Puigdomènech, Contra l'oblit. Els refugis antiaeris poble a poble, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006.

- David Íñiguez, David Gesalí & Josep R. Casals, Sota les bombes. Els atacs aeris a Catalunya durant la guerra Civil, Barcelona: Angle Editorial, 2017.

 

Regidoria de Cultura

Ajuntament de Castellvell del Camp









Amb el suport de:

Castellvell del Camp , Tots els drets reservats - Normes de privacitat - Qui som?